MONESTIR DE SANT QUIRZE DE COLERA I ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE COLERA (RABÓS) Les imponents ruïnes de l’antic monestir Benedictí de Sant Quirze de Colera encara ens deixen entreveure l’esplendor medieval d’aquest cenobi, declarat monument nacional l’any 1931. Les notícies més antigues del monestir són del segle X; l’any 935 es va consagrar la primera església de Sant Quirze, substituïda més tard per la que ha arribat fins als nostres dies. Sant Quirze de Colera, com Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Roses, va gaudir de la protecció de la casa comtal d’Empúries. Al segle XV tenim notícies de la seva progressiva decadència amb, entre d’altres, l’enrunament del claustre. L’església, però, va romandre oberta al públic fins al 1835. Després de la desamortització , les dependències del monestir van ser utilitzades com a estables, pallisses i magatzems. L’església és l’element que més destaca de tot el conjunt arquitectònic. De planta basilical, consta de tres naus separades per uns pilars cruciformes, amb un transsepte que sobresurt pels costats i que dóna obertura a tres absis de planta semicircular ornats exteriorment amb arcuacions llombardes entre lesenes. La nau central és coberta amb volta de canó mentre que les laterals ho són amb una de quart de cercle. La porta d’entrada, a la façana de ponent, és formada per una gran llinda i per dos arcs de mig punt en degradació. A sobre hi ha un gran finestral de doble esqueixada. Coronant aquesta façana es veuen les restes d’un campanar de cadireta. L’església respon a la reforma del segle XI que va afectar l’antiga església, consagrada a mitjan segle X, les restes de la qual es poden veure a l’angle nord-est del claustre. D’aquest darrer espai se’n conserva un fragment perforat per dues obertures a manera de finestres geminades. L’espai claustral formava un espai quadrangular força reduït; pel tipus d’aparell emprat –opus spicatum- i per la tipologia sembla que aquest claustre formaria part de l’església del segle X. Als peus del temple, a migdia , es conserva una gra sala amb volta apuntada que s’hauria construït entre els segles XII i XIII i que podria haver estat el refectori o el dormitori de la comunitat. Més al sud hi ha un edifici gran construït en època gòtica i que ha estat interpretat com a casa de l’abat, fins fa poc utilitzada com a masia. En destaquen de la façana uns finestrals geminats els mainells dels quals conserven uns capitells romànics reaprofitats. Darrere de l’absis de l’església es poden veure restes de la fortificació de l’edifici a partir del segle XIV; a més d’alguns murs, encara se’n conserva una torre angular amb tres filades de llargues espitlleres al voltant. L’excavació arqueològica al monestir ha posat de manifest uns quants grups de sepultures a diversos llocs del recinte. Cal afegir a aquest conjunt l’església romànica de Santa Maria, a uns 200 metres del monestir. Consagrada el 1123, aquesta antiga parròquia consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, capçada per un absis semicircular. La porta, en el mur meridional, és formada per dos arcs en degradació, llinda i timpà.
