L’Alt Empordà és un territori extraordinari pel que fa a patrimoni natural. Cal destacar que és l’única comarca de Catalunya que té tres espais naturals catalogats, i en tan sols un territori de 100 km2. Però és que, a banda dels parcs, a l’Alt Empordà trobem, a més, molts altres paratges naturals per fruir plenament del contacte amb la natura i fer activitats a l’aire lliure. Una comarca plena de vida i que és, en si mateixa, un espai natural. Un territori travessat per rius calabosos que permeten la pràctica d’esports, muntanyes per fer-hi senderisme i BTT i pantans i llacunes per practicar-hi esports nàutics.
PEIN LES SALINES
UBICACIÓ - PER CARRETERA Hi podem arribar per diferents carreteres i pobles. Des de la N-II, podem acostar-nos a Agullana sortint de l'AP-7 (sortida 2) o agafant la Gi-500 . Des d'Agullana anirem direcció la Vajol per la GI-501. Una altra opció és sortir per la sortida 3 i anardirecció a Darnius. - A PEU El GR-11 en el seu tram des de la Jonquera a Albanyà creua gran part de l’espai de les Salines. - EN AUTOBÚS L’empresa David i Manel té linia regular des de Figueres amb Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys.
QUÈ PODEM TROBAR-HI? Massís transfronterer de 4.107 hectàrees situat als municipis de Maçanet de Cabrenys, Agullana, La Vajol i Albanyà. El massís presenta una gran diversitat d'hàbitats forestals amb predominància dels boscos de coníferes (pinedes, avetoses) i alzinars muntanyencs, també caducifolis (fagedes, rouredes,...). Dins de la fauna destaca l'abundància de mamífers (senglars, guineus) així com l'avifauna: rapinyaires (esparvers, xoriguers, aligots) ocells de bosc (merles, picots). És destacable l'alta densitat d'arbres monumentals i ermites i santuaris.
PEIN ALTA GARROTXA
UBICACIÓ - PER CARRETERA Des de Figueres s’agafa la carretera Gi-510 direcció Llers i fins Albanyà. Un cop allà s’ha de continuar a peu. - A PEU S’hi arriba tant pel GR-11 com pel GR-1. A hi ha nombrosos itineraris locals a la zona. - EN TREN L'estació més pròxima és Figueres - EN AUTOBÚS Sarfa té una línia els dimarts, dijous i dissabtes Figueres-Albanyà
DADES DE CONTACTE CONSORCI DE L'ALTA GARROTXA Rectoria de Sadernes, 17855 - Sadernes Tel./Fax: 972 28 78 82 e-mail: mmateu@altagarrotxa.org / http://www.altagarrotxa.org/
HORARIS Tot l'any - De dilluns a divendres, de 10.00 a 14.00 h
QUÈ PODEM TROBAR-HI Extensa àrea prepirinenca escassament poblada, dominada per rouredes i alzinars. Hi cohabiten activitats recreatives com el senderisme i el turisme rural amb les activitats tradicionals de la població local. Compta amb un important patrimoni cultural, llegat del seu passat agrícola i ramader: masies, ermites, llogarrets, places carboneres, etc.
OBSERVACIONS Actualment està gestionada pel Consorci de l’Alta Garrotxa, format pels 11 municipis que inclou l’EIN i els tres consells comarcals implicats. El representant delegat del Consell Comarcal de l’Alt Empordà és el Sr. Manel J. Sánchez Lirola.
PANTÀ DE BOADELLA
UBICACIÓ - PER CARRETERA S’hi pot accedir des de la N-II trencant per la GI-502 direcció Darnius o la GIV-5042 direcció Boadella i les Escaules. - A PEU Seguint el GR-2 ens desviem a l’oest quan passem a l’alçada de Boadella d’Empordà. - EN AUTOBÚS La companyia David i Manel té linia regular els laborables no festius fins a Darnius i Boadella d’Empordà.
DADES DE CONTACTE Tel. 972 53 53 51
QUÈ PODEM TROBAR-HI Embassament construït als anys 60 per a la producció d’energia, abastir d’aigua a Figueres i els regants de la plana. Actualment ha esdevingut també un punt de confluència a practicar per esports nàutics i com a zona de lleure, excursionisme i BTT.
OBSERVACIONS Es poden fer visites guiades a la presa, sempre amb visita concertada prèvia.
RIU FLUVIÀ
Riu per excel·lència de la plana empordanesa. Juntament amb la Muga, han configurat la plana empordanesa amb l’aportació dels materials sedimentaris. De naixement garrotxí, el Fluvià arriba a la comarca en el seu tram final amb el cabal més gran de quants rius llauren la plana. Els seus boscos de ribera són molt ben conservats (freixedes, albaredes, pollancredes, etc...) i les seves aigües tranquil·les dibuixen meandres al llarg de tota la plana. Destaca la seva avifauna i la recent recuperació de la llúdriga, que ja habita al llarg de tot el curs fluvial. Al riu també hi té cabuda l’oci: sense oblidar la pesca d’esbarjo, el darrer tram, a Sant Pere Pescador, és navegable i s’hi practiquen esports nàutics com el surf, la vela i el kaiak.
RIU MANOL
Riu que neix a Lliurona, a l’Alta Garrotxa empordanesa i és el principal afluent de La Muga. El seu recorregut té uns 40 quilòmetres passant per molts municipis des de d’Albanyà fins a la seva desembocadura a Vilanova de la Muga. Es caracteritza per les fortes secades que pateix a l’estiu i per les abundoses crescudes durant l’època de pluges en rebre les aigües de nombroses rieres. Al seu pas per alguns municipis crea avencs, gorgues o terrasses fluvilas aprofitades per la població local per l’esbarjo com en el cas del Parc del Manol al municipi de Vilafant, on es pot practicar el senderisme per una ruta senyalitzada i existeix també un circuit de BTT (Mountain-Bike).
RIU MUGA
Riu que drena el nord de l’Alt Empordà des de que neix al Bassegoda i poc després entra a Albanyà. La seva vall és encerclada per muntanyes en el seu primer tram, lloc idoni per practicar la pesca fluvial en algunes de les seves múltiples gorgues. Representa una de les aportacions més importants d’aigua al pantà de Boadella i en arribar al plà rega la fèrtil plana al seu pas per Pont de Molins, Peralada i Castelló d’Empúries. Desemboca al mediterrarri, en el seu tram final, fent de frontera entre els Aiguamolls de l’Empordà i Empuriabrava, a on s’ha habilitat una via verda on es pot praticar bicicleta o passejada fins a Castelló d’Empúries o viceversa.